avandó del blog!

Una setmaneta sense poder passar-me per casa ha contribuït en l'aparcament del blog.

Recordo haver fet un petit comentari de la visita del dimarts, vaig decidir saltar-me el dilluns ja que les conferències  van poder amb nosaltres! Xavi, vaig agafar apunts, ja faré una entradeta en un altre moment!

Dimecres!!! 

Vam anar a visitar l'ateneu  de St. Roc

Només al entrar, vam passar al "pati", un lloc destinat a un munt d'activitats! Des de projectar-hi pel·lícules, fer dinars (paelles), treuen tota mena de joguines i serveix de ludoteca, també hi fan xanques, com una sala de jocs al aire lliure.

Disposaven d'una sala d'ordinadors, on feien cursos d'informàtica per a la gent gran, on els nens podien anar a fer els deures...

Cada sala té destinat un color. Intentaven que cada sala fos del color que li havien posat, introduint-hi tots els objectes d'aquell color.

Hi havia la sala vermella, la rosa, la taronja, la verda la groga, la lila, sala de fang, sala de música, insonoritzada i amb instruments de percussió. Una sala de racons, que és la que més ens va impressionar. Armaris amb un munt de joguines, aquestes totes eren donacions.

No recordo ven bé què es feia a cada sala, sé que la vermella era una sala de formació,  a la rosa hi havia material materno-infantil.

Al pati, tenien un magatzem amb patinets, un munt de patins de línia organitzats per talles... 

Arrambats a una paret hi havia cubells pel reciclatge. Això sí, l'ateneu de St. Roc era un centre on hi predominava l'ordre i el reciclatge.

Al ateneu tenien muntat un petit teatre, un escenari on hi feien representacions. A la mateixa sala on hi ha el teatre era una aula oberta, amb un programa de 5 a 8, i a les 5 donaven de berenar.

Al final del programa venien les dutxes, per a aquelles persones que tenien difícil accés a aigua calenta o simplement per temes d'higiene.

A la sala central, la més gran que era on hi havia l'escenari, hi havia una exposició d’arpilleres, imitant a les de Xile, fetes per dones desaparegudes, que les feien a partir de retalls de roba de desapareguts, i evocaven el dolor k duien dins. Les arpilleres de l'ateneu van ser exportades a Anglaterra per motiu d'exposició.

setmana d'activitats extraordinàries!

Avui en Gullem i jo hem anat a visitar l'escola pia Serrià, ha sigut una experiència exitant i molt motivant, però ja us la explicarem al semirari!

Debats

Ens hem ogranitzat en grups de deu companys  formant dos equips de 5 persones cada un. En cada debat ha d'haver un capità, que doni pas al debat i que el coordini fins al seu fi. Haurem de seguir unes normes per la durada del debat i el temps de cadascu alhora d'intervenir. Cada debat serà evaluat per cadascun de la resta de companys i aquets, per grups, posaran una nota global.

La setmana passada vem iniciar els debats, van començar debatint l'obligació d'estudiar  fins als 18 anys, i el va seguir un altre grup que debatien les escoles mixtes.

Abans dels debats per això vam començar amb les recitacions, jo crec que vaig ser la setena , ja que algunes persones no es van presentar a clase... Degut al excés de nervis la recitació del meu poema PA AMB TOMÀQUET, de Miquel Martí Pol va resulatr un fracàs.
Hauria d'haver anat així:


Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perqu`pe acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.

Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per comparitr el que mengem
i fer petar l,a xerrada
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és ompartit,
resulta més agradable.


Van haver-hi recitacions molt divertides, una altra nova activitat i/o  experiència feta a  classe.

Conferència Guillermo Orozco passada per àigua

Per causa de la forta pluja jo i uns companys vam arribar tard, ja que aquell mateix matí havíem quedat per fer un treball i ens trobàvem al centre de Barcelona. Resguardats en  un portal, ens perdíem els primers minuts de classe. Al entrar a la classe de COED , l'Imma havia posat una conferència, i evidentment ja estava començada.

Un com enganxats al vídeo em vaig adonar que estava parlant de diferents angles de gravació...

Deia que les imatges les coneixem, però hi han moltes coses que no ens fixem a simple vista, com el motiu dels angles utilitzats per a la gravació, en el moviment de la càmera...Enfocar més de la vora o més lluny podem veure la importància que li estan donant a aquest personatge. El que ens fan veure a les pantalles tan sols és una representació de la realitat , però no sempre és la verdadera realitat. L'objectiu de la càmera enfoca només el que li interessa, per a adonar-nos de tot això ens em d'entrenar a ser audiència.

Els actors principals són les famílies, l'escola i els  medis de comunicació. 

La feina que li tocaria fer a la família és regular  el que poden i el que no poden veure els nens a  la televisió. Els nens consumeixen i interactuen amb els pantalles. La responsabilitat de la família alhora d'educar, facin el que facin, el fet tindrà incidència amb l'educació del fill  i aquest serà un sector d'audiència. Si en una família hi ha problemes familiars, els nens es veuen obligats a decantar-se del tema/ discussió, i ho fan amb la televisió, podem dir que en aquest moment tenen el poder del comandament...En aquest moment els medis de comunicació tenen una responsabilitat, perquè de fet, estan educant a una audiència a partir de les seves emissions i ho han de reconèixer.

Vam veure també que des d'una perspectiva educativa a Mèxic, els professor ens deia que una imatge complementa a tot allò que diu el professor o que pot estar explicat en un llibre, el nen davant de tot, es decantarà per la imatge.

A continuació d’això vam veure un parell d’anuncis i els vam analitzar atentament, traient la informació subliminal que no es veu a simple vista.

En l’anunci de les GALERIAS PRECIADO, situat en una escola, ens fan veure que l’escola és un lloc trist i molt avorrit, ja que  els nens apareixen corrents, amb ganes d’anar-se’n i un cop a fora, els colors es tornen vius...També podem veure la manca de disciplina, ja que ens mostren uns nens violents,i sense cap mena de respecte de cara al professor.

Alexandre Jollien, TOTS SÓM ÚNICS! I TOTS SÓM ANORMALS!

Per una persona discapacitada tot és motiu de lluita, el primer deure del mestre és fer-li veure que la cultura aporta moltes coses bones, i que per això ha de tenir la necessitat de lluitar. És molt important saber motivar, que per a què la motivació neixi cal conèixer els objectius pels quals lluitem.

L'exigència, exigir el millor del que cada un té , el no conformar-se , pot ser difícil per a l'educador exigir-li a una persona discapacitada que lluita molt, que encara ha de lluitar més. Es demostra que l'esforç pot salvar una vida. Podem considerar com a perill exigir molt però també no exigir res. El mestre ha de sensibilitzar als pares positivament.

La responsabilitat per part del mestre ha de ser enorme, els mestres que més van ajudar a l'Alexandre van ser aquells que no li mostraven cap distància terapèutica entre ells,(mestre,alumne).

Alexandre entenia que per vèncer la dificultat en l’aprenentatge havia de motivar-se per a seguir lluitant i comprendre per a QUÈ hem de seguir fen-ho. Cada un havia de trobar un mètode adequat a la seva dificultat d'aprenentatge.

Per a poder integrar-se amb la resta el seu desenvolupament havia de requerir molts esforços, i sovint demanar ajuda, perquè encara que veiéssim que pot sortir-se’n per si sol, l’hauríem d'ajudar, però aquesta demanda no ha de ser unilateral sinó que si demanes has de poder oferir, encara que sigui immaterialment, a partir d'un bon humor, una mostra d'amistat, a partir de reflexions... així s'intenta canviar la mirada de pietat.

Alexandre ens deia que cal sensibilitzar, que hi ha moltes formes de comunicació, i sense dialogar. Donem per entès que tothom és igual i que quan algú s'escapa d'aquesta normalitat , el gest és reprimit.

L'alumne és un mestre per a l'educador,  amb l'observació es podem aportar moltes coses per a un mestre. L'educació / l'ensenyament és unilateral, per els dos costats, aquesta dualitat enriqueix a la persona amb discapacitat. 

"El sofriment  patit pels educadors ha estat bo per mi , ma obert l'esperit i he sigut millor observador" Paraules d'Alexandre Jollien, entre d’altres.

Com guanya la confiança?

Si la gent el considerar desgraciat, arriba a un punt en que un s’ho creu.  Els seus amics, els que li van mostrar el valor d'ésser humà, i amb l'ajuda també dels professors que li van valoritzar el progrés, mica en mica va anar agafant confiança.  Però ells es veuen en un continu fracàs, tenen la possibilitat de sortir-se'n però pensen que darrere d'aquest, hi haurà un altre de fracàs i és aquí on l'educador els ajuda donant-los valor i esperança i fent-los veure que el progrés  és possible.

He fet un resum de la conferència d'Alexandre Jollien , l'autor de L'elogi de la feblesa, que va venir fa uns anys  aquí a Blanquerna i ens la veu passar en hores de seminari, i he traspassat alguns punts ja que els vaig trobar molt interessants.

Power Point i animació

Llicències de programari.pptx creueta ke es mou

View more presentations or Upload your own.

Animació boleta

View more presentations or Upload your own.

Sessió 5 de GITIC CMaptools

En  la sessió 5 de GITIC en Xavi ens va explicar:

• Hiper text,  Un text més complert que un text normal. Un text  on hi ha enllaços cap a altres textos,  vaig llegint, em trobo un enllaç i tinc dos opcions clicar o seguir el text, seguir l’enllaç, em portarà a  seguir un altre text en una altra pagina. Si els enllaços em porten on altres  recursos informatius es dirà hipermèdia.
• Multimèdia, doncs  ens permet tenir conjuntament  en un mateix suport a pc, diversos documents  i /o mitjans, si tenim un text en forma de multimèdia parlarem de hipermèdia.

Vam utilitzar un programa informàtic anomenat diu CMaptools, que consta de muntar mapes conceptuals per poder expressar gràficament les relacions amb diferents objectes, idees , conceptes...mètodes per a treballar l'ajut del pensament.

Practicàvem amb el programa per parelles, creant un mapa conceptual sobre un tema lliure,vaig anar amb la Judit Terradellas i vam decidir fer-lo sobre les tribus urbanes.

Qui ets tu?

A la classe de COED l'Imma ens va demanar que a partir d'una fotografia capturéssim una part d'algun company o companya de la classe i que aquesta mostrés les seves característiques diferencials, ja siguin físiques o psicològiques/emocionals. 

Vaig escollir a la Judit ja que  em moc amb ella per tota la facultat i tot el dia la tinc al abast. La fotografia és de la Judit també perquè és una de les persones que conec més de la classe i li tinc molta confiança,  l'aprecio molt, la veig molt bona noia ja que és molt simpàtica, amb mi a sigut molt oberta i congeniem bastant. 

Perquè la mà? Li he fet la foto a la mà mentre escribía  ja que en quest precís moment es podien apreciar totes les característiques que volia destacar.

Podem veure un gran anell negre, que ressalta bastant, la Judit és una noia d'anells, li encanten i m'he fixat que intenta dur-ne un de diferent cada dia i a conjunt  segons amb el que porti de vestir. També vull mostrar la seva actitut alegre i divertida, ja que podem veure tot de dibuixets i figuretes  al marge superior del full. Això és tot, un petit comentari del que vam estar fent a classe.

poemes objecte Joan Brossa

 L'interior a l'interior   













 Ruixat de lletres     


















En  la darrera sessió, abanç que remenéssim la web d'en Joan Brossa, amb els seus poemes objecte, vam estar escoltant i anallitzanr algunes cançons que l'Imma ens va oferir.
El gripau blau (Ara va de Bo) realment em va fer molta gràcia tornar a sentir aquesta cançó ja que de petita tenia aquest CD i sovint l'escoltava al cotxe. La següent canço, Lila, dels Wisky'ns, aquesta no la coneixía però em va agradar força, ja que era ua canço de rock que explicava la vida de la Lila, com vivia el dia a dia, sino la recordo malament.. La tercera cançó que l'Imma ens va posar va ser una del Gato Pérez, Pedro Navaja, que tampoc coneixía, i no va ser de els que més em va agradar. Definía un ambient mafiós del raval, on un "xulillo" se'n feia l'amo. Crec que escenificava bastant una escena d'una possible pel·lícula.
Com un puny, d'en Raimon, descriu l'amor, la melancolía, la separació amb una companya i després el retrobament...
I per últim, Les nits de Sant Joan, de Jaume  Sisa, on descriu la nit, un follet, el sentiment de traició, d'esperança i de tristesa.

comentari anunci seat altea XL

En aquest anunci podem veure una família de classe mitjana, una família normal, una parella amb dos fills, un nen i una nena. L'anunci comença quan el pare està acompanyant a la filla a buscar un animal de companyia, troben al "brother", un monstre que anirà creixent i creixen per la estimació que li donis, al no parar de créixer perquè no pots parar d'estimar-lo, decideixen  posar-hi remei i comprar-se un cotxe més gran encara, ja que no podien deixar el Brother a casa tot sol perquè no els hi cabia al cotxe.

El publicistes ens enfoquen molt els rostres, en primers pla, perquè podem apreciar els sentiments de cada un dels membres de la família.

Ens enfoquen també el “brother” en un pla general perquè apreciem el monstre enorme en què s'ha tornat. Els moments feliços d'en Brother i la família són alegres i amb punts de llum, en canvi en els moments tristos hi predomina la foscor i la soledat d'en Brother a l'interior de la casa.

Ens asseguren amb els intents de fracàs que ens mostren que el “brother“ no cap en el cotxe, així comprovem que el cotxe serà de ben segur bastant més gran que l'anterior.

Finalment podem veure que arriba al família tota contenta dins del nou cotxe, el Seat altea XL, bastant més gran i ample que l’anterior.