Perquè el 2010 sigui millor que el 2009 i que el Barça guanyi sis copes més!

refelxió del seminari

El seminari de l'Imma   a diferència dels altres seminaris era el seminari dels treballadors,  mentre uns feien nadales, xerrades, els altres entregaven pàgines i pàgines d'elaborats treballs.

Tot i ser el seminari dels "currantes" m'ho he passat molt bé amb els companys d'aquest seminari i crec que tots, inclosa l'Imma trobarem a faltar aquestes hores al seminari.

Hi havia dies que pode per l'hora que era se't feia llarg, ja que plegavem molt tard, però tot i així no em vaig deixar  pèrdre cap classe de seminari.

Hem compartit molts moments d'emocions i rialles, molt repetides a les lectures en veu alta, en instants que ara no em posaré a esmentar, etc.

Doncs això, deixo dit que m'ha agradat molt compartir l'estona de setminari amb qui l'he compartida i és una llàstima que ens barregin però s'ha d'experimentar de tot una mica. I aquí s'acaben els entrades al blog d'aquest seminari, bon any a tots i a totes!

PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA

Entrada al blog d'una classe de COED, que els apunts de la qual entren a l'examen i per això us els explico aquí.




Model teòric  de Linda Flower i John R. Hayes,1981

El 1996 Hayes va fer una actualització i va incorporar un component actitudinal que inclou actituds i emocions entre d’altres aportacions més rellevants.

1.    Situació de comunicació: conté tots els elements que son externs a l’escriptor

Problema retòric: conjunt de circumstàncies que fan que una persona es decideixi a escriure ex:  una multa, un poema, la llista de la compra, etc.

2.    Memòria a llarg termini:  inclou tots els coneixements de diferents tipus que l’escriptor té enregistrats/ emmagatzemats al cervell i sobre el contingut temàtic i audiència.

3.    Control: mecanisme que s’encarrega de regular en quin moment actua cadascú d’aquests tres subprocessos.


Seguint aquest mètode i  un cop aplicats els passos el text anirà prenent forma.

Preparació examen GITIC

Visita al Cosmocaixa, setmana activitats extraordinàries

Per finalitzar la setmana de pràctiques la Judit i jo vam decidir anar al Cosmocaixa ja que teníem descomptes del carnet jove i així els aprofitàvem.
El Cosmocaixa és un centre cultural per a totes les edats. Tenen activitats per als més petits com per exemple el Toca-toca, que consisteix en entrar a una sala plena d'animals, de peixos, eriçons de mar, serps... als petits els  expliquen l'origen de cada animal i depenen de l'espècie els els deixen tocar, normalment deixen tocar els eriçons amb molt de compte, les estrelles de mar i una boa, una serp, aquesta només la toquen els marrecs més valents.
Després també podem veure el bosc enfonsat, amb una amplia varietat de peixos. També hi havien altres activitats però aquestes ja per a més grans, una d'elles era per parlar de les constel·lacions, una altre per treballar els números i una més per fer jocs de màgia, entre d'altres. És un centre molt entretingut per anar a passar un matí, ja que trobes les coses més curioses que hi ha. Recordo haver-hi anat amb l’escola i haver tocat els peixos mantes, la veritat, una experiència divertida.

Us recomanem anar-hi! Us ho passareu genial!:)

Exposició Territori Argentona

La Judit i jo vam escollir la meva estimada vila d'Argentona per a l'exposició del treball de territori de mòdul i aquí us he penjat un còpia del nostre Power Point.

autoavaluació de la recitació del "pa amb tomàquet"

Avaluació recitació

Alumne:  Georgina Cejudo Abril

Alguns aspectes a tenir en compte per poder fer l’autoavaluació de la recitació:

Elecció del text Vaig triar el poema de Pa amb tomàquet de Miquel Martí Pol ja que escollir un poema sabia que era fàcil memoritzar-lo, però em vaig adonar que era difícil recitar-lo degut als nervis, et pots quedar en blanc i al ser un poema no pots improvisar, com em va passar a mi.

Expressió oral Vaig fer moltes pauses, tot i que em sabia perfectament el poema em vaig quedar en blanc varies vegades,

Mirada Vaig dirigir la mirada a la classe en global,  per  la poca estona de recitació em va donar de molt  per dirigir-me a moltes cares.

Veu EL to de veu crec que va ser l’adequat

Postura Incorrecta ja que em vaig repenjar a la taula

Gesticulació Moviments constants amb el full que duia  ales mans, degut als nervis.

Control dels nervis Descontrol dels nervis, van poder amb la meva recitació

habilitats lingüístiques/ competències: llegir, escriure, parlar i escoltar

Puc dir que el que vaig a explicar ara ho considero una entrada enrederida, però ja que estic amb els apunts a la mà,doncs perquè no explicar-los al blog?

Parlaré com he posat de títol, de les habilitats lingüístiques;

LLEGIR, podem dir que és el procés per  el qual entenem o comprenem un text escrit. LLEGIR=COMPRENDRE, i tenim 4 implicacions:

1.    llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. Quan llegim, el significat que té l’escrit NO és una rèplica del significat que l’autor hi ha volgut donar sinó que és una construcció pròpia de cada un.

2.    llegir és aconseguir un objectiu, o molts i de variats, sempre que llegim per algun objecte o finalitat, l’objectiu ens guia en la lectura, i ens determina la lectura, és a dir, quin tipus de lectura és, si és una novel·la, etc.

3.    Llegir és un procés  d’interacció entre el text i el lector. El lector ha de relacionar el text amb el que sap, i amés a més el text l’ha d’ajudar a construir una idea amb els coneixements previs.

4.    Llegir és un procés de predicació i inferència. L’habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir d’un significat de la resta = context.

Quan llegim fem unes hipòtesis sobre el significat del text que llegim i a més a més mentre que anem llegint verifiquem o refutem les hipòtesis.

ESCRIURE: procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Hem de tenir en compte aspectes formals, ( cal·ligrafia, fonètica...) i lingüístics ( semàntica, morfologia...) També hem de tenir en compte els aspectes discursius, ( procés de composició del text, les característiques que ja de tenir un text  segons el seu objectiu.)

PARLAR: Expressar  el nostre pensament a través del llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

ESCOLTAR: comprendre un missatge a  partir d’engegar un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un discurs pronunciat oralment.

Escoltar demana un paper actiu, participatiu, tenir respecte per l’emissor i les seves idees, ser objectiu per intentar entendre què ens diu l’altre i ser un bon oient, que un bon oient sap descobrir les idees principals del missatge que li arriba (orador), també sap reaccionar a aquest missatge i parlar quan acaba l’orador.

el lenguaje y las lenguas

En les primeres classes de COED van treballar unes fotocòpies que parlaven del "lenguaje y las elnguas" on us faré un petit resum a continuació.

Podemos definir el lenguaje como un medio de comunicación y de expressión distinto de los primates tanto cuantitivamente como cualitativamente.
Es un medio organizado a distintos niveles y además comporta creatividad.
Solo los seres humanos poseemos un instrumento elaborado y complejo que nos permite la expresión verbal de un número no limitado de sensaciones, situaciones, ideas... y nos hace posible aludir a las cosas y acontecimientos.
Con él reducimos y ordenamos las percepciones del entorno.
Es un elemento básico en la constitución del pensamiento y permite el discurso abstracto a diferentes niveles.
Es indispensable como soporte de la memoria, individualmente y colectivamente.
El lenguaje resulta ser mas que un intrumento de la comunicación, porque permite autoexpresión ( diálogo interior) y reflexión con nuestra própia experéncia.
Es un medio de comunicación por excelencia y el más extenso que poseemos.

escriptori eyeos

Sessió 10: Aprenentatge i TIC

La metàfora tutorial: ordinador com a tutor

Aquesta metàfora ens està dient que un ordinador  reprodueix el tradicional procés d’ensenyament- aprenentatge.

Als anys 50 es va posar en pràctica l’ordinador com a tutor, però com que la psicologia d’aquell moment  era el conductisme, no va tenir gaire èxit, per`p més tard com que van aparèixer aquestes màquines però en micro, es van reprendre els programes tutorials.

L'interès que té aquesta màquina es troba en la capacitat que té per reproduir aspectes de relació entre docent i alumne; iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor) , programes tutors capaços d’avaluar els alumnes.

Podem veure que també té coses negatives ja que cada alumnes marca el seu propi nivell d’aprenentatge, i  si alhora vol fer trampes, aquestes, l’ordinador no els podrà detectar.

Un exemple d'aquests tipus de programa seria Entrena't per llegir o bé les activitats de JClic.

La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador

Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials però amb forma acotada ja que  són sitemes tancats on l’usuari pot manipular paràmetres però no afegir-ne. L’usuari té un grau limitat de llibertat, i a classe vam practicar un exemple de simulador;  el programa Crayon Physics

Crayon Physics Deluxe from Petri Purho on Vimeo.

La metàfora de la caixa d’eines: ordinador com a eina

Al nostre dia a dia és habitual que fem servir l’ordinador com a eina, ja que el portem utilitzant fa anys a l’escola, però aquestes activitats haurien d’estar relacionades amb l’experiència dels infants. A l’escola van introduir aquesta eina de treball, però no el suficient ja que des de ben petits haurien d’haver treballat amb eines que els hi permetessin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

una història entre amigues

La Judit, una noia amb raons per descriure-la

Jo vaig escollir descriure a la Judit ja que  en aquell moment era i és ara la persona més pròxima a mi del grup classe.  Un persona oberta, ja que menys oberta que jo ,perquè amb interès i simpatia em vaig dirigir cap a ella al primer cop d’ull en veure-la. És una persona que es fa estimar ja que està disposada a ajudar-te en qualsevol moment i si estàs trista sabrà com animar-te.

 Alta i prima, i sempre amb una rialla a la cara. Els seus ulls negres com el carbó a vegades amagats sota unes ulleres i d’altres vegades  no.

El cabells rinxolats com una escarola aquells dies que per raons desconegudes no ha tingut temps d’allisar-se’ls amb la seva amiga la planxa.

Rinxolats o llisos aniran sempre acompanyats d’unes orelles amb unes grans i divertides arracades conjuntades si pot ser amb collarets o anells que tampoc hi faltaran mai.

Entre la multitud del dia a  dia la podrem veure amb els seus texans, poques vegades els seus preferits, i amb alguna samarreta amb un toc sempre d’originalitat.

les famoses lectures en veu alta

Aquesta activitat l'he trobat molt interessant ja que cada dia del seminari hem gaudit de la lectura en veu alta d'algun company o companya i  hem pogut  aprendre moltes coses, tan de l’expressió verbal, com de la no verbal.

Posada a explicar-ho ressalto els "vale" i "bueno" d'en Raúl, tot i que ho va fer molt bé i es notava que ho duia preparat perquè ens vam fixar en el tema de les pauses, entonacions  i la velocitat adequada. Una altra cosa a ressaltar va ser la mirada, intentava aixecar el cap de tan en tan per establir connexió amb els oients, crec que es va esforçar molt i per això li va quedar tan bé.

 La lectura d'en Guillem, recordo que aixecava el cap de tan en tan per establir comunicació amb la mirada, estava una mica nerviós i això li provocava  una petita tremolor de la veu, la  puntuació va ser una mica plana, i  hi havia casos de ultracorrecció.

La Judit va deixar els nervis fora el seminari, vull dir que no es va passar amb la velocitat, potser una mica, ens va fer una bona entonació, una mica de sonorització de la "r" però la resta molt bé! Intentava aixecar el cap de tan en tant i va saber marcar el punt i final!

La Vanesa, es va preparar molt bé el text, va saber-lo entonar i bona també la part de la vocalització, vam aprendre a que no cal demanar perdó si ens equivoquem al llegir....

En Dani, portava un  ritme  una mica elevat, per això es va saltar algunes pauses, però tot i la velocitat va saber vocalitzar molt bé i molt bona expressió facial.

En Robert, aixecava la mirada puntualment, però anava una mica ràpid i no va saber marcar el final.

La Laia, era curiós perquè quan llegia no semblava ella, li va canviar el to de veu. Anava també una mica ràpid, però això ens va perjudicar una mica a tots degut als nervis,  tampoc va saber marcar en punt final  , i potser al anar ràpid se'l  va trobar de cop, però tot i la rapidesa va entonar força bé!

Ens vam fixar també ens les posicions en que estàvem asseguts

La meva lectura, jo crec que ho vaig fer bastant bé, van influir els nervis, com en general, per l’accés de velocitat que pot ser degut que al anar ràpid és per poder acabar abans i treure-t’ho de sobre, com abans millor,  no ho vaig poder evitar. Vaig aixecar el cap alguna vegada en concret i també he de dir que la posició no em va ajudar massa, el mateix dia  va llegir en Nacho vam riure  molt amb el “preparats llestos ja!” que comportar una bona estona de rialles, però un cop concentrats i decidits a escoltar-lo vam veure que se l’havia preparat molt bé , ja que vèiem que es saltava fragments perquè els duia triats de casa, va saber marcar el punt i final i en general ho va fer força bé.

En Sergi, l’Aroa i l’Imma van ser dels últims  per tant hi havia més pressió però ho van saber fer molt bé!                                    

avandó del blog!

Una setmaneta sense poder passar-me per casa ha contribuït en l'aparcament del blog.

Recordo haver fet un petit comentari de la visita del dimarts, vaig decidir saltar-me el dilluns ja que les conferències  van poder amb nosaltres! Xavi, vaig agafar apunts, ja faré una entradeta en un altre moment!

Dimecres!!! 

Vam anar a visitar l'ateneu  de St. Roc

Només al entrar, vam passar al "pati", un lloc destinat a un munt d'activitats! Des de projectar-hi pel·lícules, fer dinars (paelles), treuen tota mena de joguines i serveix de ludoteca, també hi fan xanques, com una sala de jocs al aire lliure.

Disposaven d'una sala d'ordinadors, on feien cursos d'informàtica per a la gent gran, on els nens podien anar a fer els deures...

Cada sala té destinat un color. Intentaven que cada sala fos del color que li havien posat, introduint-hi tots els objectes d'aquell color.

Hi havia la sala vermella, la rosa, la taronja, la verda la groga, la lila, sala de fang, sala de música, insonoritzada i amb instruments de percussió. Una sala de racons, que és la que més ens va impressionar. Armaris amb un munt de joguines, aquestes totes eren donacions.

No recordo ven bé què es feia a cada sala, sé que la vermella era una sala de formació,  a la rosa hi havia material materno-infantil.

Al pati, tenien un magatzem amb patinets, un munt de patins de línia organitzats per talles... 

Arrambats a una paret hi havia cubells pel reciclatge. Això sí, l'ateneu de St. Roc era un centre on hi predominava l'ordre i el reciclatge.

Al ateneu tenien muntat un petit teatre, un escenari on hi feien representacions. A la mateixa sala on hi ha el teatre era una aula oberta, amb un programa de 5 a 8, i a les 5 donaven de berenar.

Al final del programa venien les dutxes, per a aquelles persones que tenien difícil accés a aigua calenta o simplement per temes d'higiene.

A la sala central, la més gran que era on hi havia l'escenari, hi havia una exposició d’arpilleres, imitant a les de Xile, fetes per dones desaparegudes, que les feien a partir de retalls de roba de desapareguts, i evocaven el dolor k duien dins. Les arpilleres de l'ateneu van ser exportades a Anglaterra per motiu d'exposició.

setmana d'activitats extraordinàries!

Avui en Gullem i jo hem anat a visitar l'escola pia Serrià, ha sigut una experiència exitant i molt motivant, però ja us la explicarem al semirari!

Debats

Ens hem ogranitzat en grups de deu companys  formant dos equips de 5 persones cada un. En cada debat ha d'haver un capità, que doni pas al debat i que el coordini fins al seu fi. Haurem de seguir unes normes per la durada del debat i el temps de cadascu alhora d'intervenir. Cada debat serà evaluat per cadascun de la resta de companys i aquets, per grups, posaran una nota global.

La setmana passada vem iniciar els debats, van començar debatint l'obligació d'estudiar  fins als 18 anys, i el va seguir un altre grup que debatien les escoles mixtes.

Abans dels debats per això vam començar amb les recitacions, jo crec que vaig ser la setena , ja que algunes persones no es van presentar a clase... Degut al excés de nervis la recitació del meu poema PA AMB TOMÀQUET, de Miquel Martí Pol va resulatr un fracàs.
Hauria d'haver anat així:


Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perqu`pe acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.

Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per comparitr el que mengem
i fer petar l,a xerrada
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és ompartit,
resulta més agradable.


Van haver-hi recitacions molt divertides, una altra nova activitat i/o  experiència feta a  classe.

Conferència Guillermo Orozco passada per àigua

Per causa de la forta pluja jo i uns companys vam arribar tard, ja que aquell mateix matí havíem quedat per fer un treball i ens trobàvem al centre de Barcelona. Resguardats en  un portal, ens perdíem els primers minuts de classe. Al entrar a la classe de COED , l'Imma havia posat una conferència, i evidentment ja estava començada.

Un com enganxats al vídeo em vaig adonar que estava parlant de diferents angles de gravació...

Deia que les imatges les coneixem, però hi han moltes coses que no ens fixem a simple vista, com el motiu dels angles utilitzats per a la gravació, en el moviment de la càmera...Enfocar més de la vora o més lluny podem veure la importància que li estan donant a aquest personatge. El que ens fan veure a les pantalles tan sols és una representació de la realitat , però no sempre és la verdadera realitat. L'objectiu de la càmera enfoca només el que li interessa, per a adonar-nos de tot això ens em d'entrenar a ser audiència.

Els actors principals són les famílies, l'escola i els  medis de comunicació. 

La feina que li tocaria fer a la família és regular  el que poden i el que no poden veure els nens a  la televisió. Els nens consumeixen i interactuen amb els pantalles. La responsabilitat de la família alhora d'educar, facin el que facin, el fet tindrà incidència amb l'educació del fill  i aquest serà un sector d'audiència. Si en una família hi ha problemes familiars, els nens es veuen obligats a decantar-se del tema/ discussió, i ho fan amb la televisió, podem dir que en aquest moment tenen el poder del comandament...En aquest moment els medis de comunicació tenen una responsabilitat, perquè de fet, estan educant a una audiència a partir de les seves emissions i ho han de reconèixer.

Vam veure també que des d'una perspectiva educativa a Mèxic, els professor ens deia que una imatge complementa a tot allò que diu el professor o que pot estar explicat en un llibre, el nen davant de tot, es decantarà per la imatge.

A continuació d’això vam veure un parell d’anuncis i els vam analitzar atentament, traient la informació subliminal que no es veu a simple vista.

En l’anunci de les GALERIAS PRECIADO, situat en una escola, ens fan veure que l’escola és un lloc trist i molt avorrit, ja que  els nens apareixen corrents, amb ganes d’anar-se’n i un cop a fora, els colors es tornen vius...També podem veure la manca de disciplina, ja que ens mostren uns nens violents,i sense cap mena de respecte de cara al professor.

Alexandre Jollien, TOTS SÓM ÚNICS! I TOTS SÓM ANORMALS!

Per una persona discapacitada tot és motiu de lluita, el primer deure del mestre és fer-li veure que la cultura aporta moltes coses bones, i que per això ha de tenir la necessitat de lluitar. És molt important saber motivar, que per a què la motivació neixi cal conèixer els objectius pels quals lluitem.

L'exigència, exigir el millor del que cada un té , el no conformar-se , pot ser difícil per a l'educador exigir-li a una persona discapacitada que lluita molt, que encara ha de lluitar més. Es demostra que l'esforç pot salvar una vida. Podem considerar com a perill exigir molt però també no exigir res. El mestre ha de sensibilitzar als pares positivament.

La responsabilitat per part del mestre ha de ser enorme, els mestres que més van ajudar a l'Alexandre van ser aquells que no li mostraven cap distància terapèutica entre ells,(mestre,alumne).

Alexandre entenia que per vèncer la dificultat en l’aprenentatge havia de motivar-se per a seguir lluitant i comprendre per a QUÈ hem de seguir fen-ho. Cada un havia de trobar un mètode adequat a la seva dificultat d'aprenentatge.

Per a poder integrar-se amb la resta el seu desenvolupament havia de requerir molts esforços, i sovint demanar ajuda, perquè encara que veiéssim que pot sortir-se’n per si sol, l’hauríem d'ajudar, però aquesta demanda no ha de ser unilateral sinó que si demanes has de poder oferir, encara que sigui immaterialment, a partir d'un bon humor, una mostra d'amistat, a partir de reflexions... així s'intenta canviar la mirada de pietat.

Alexandre ens deia que cal sensibilitzar, que hi ha moltes formes de comunicació, i sense dialogar. Donem per entès que tothom és igual i que quan algú s'escapa d'aquesta normalitat , el gest és reprimit.

L'alumne és un mestre per a l'educador,  amb l'observació es podem aportar moltes coses per a un mestre. L'educació / l'ensenyament és unilateral, per els dos costats, aquesta dualitat enriqueix a la persona amb discapacitat. 

"El sofriment  patit pels educadors ha estat bo per mi , ma obert l'esperit i he sigut millor observador" Paraules d'Alexandre Jollien, entre d’altres.

Com guanya la confiança?

Si la gent el considerar desgraciat, arriba a un punt en que un s’ho creu.  Els seus amics, els que li van mostrar el valor d'ésser humà, i amb l'ajuda també dels professors que li van valoritzar el progrés, mica en mica va anar agafant confiança.  Però ells es veuen en un continu fracàs, tenen la possibilitat de sortir-se'n però pensen que darrere d'aquest, hi haurà un altre de fracàs i és aquí on l'educador els ajuda donant-los valor i esperança i fent-los veure que el progrés  és possible.

He fet un resum de la conferència d'Alexandre Jollien , l'autor de L'elogi de la feblesa, que va venir fa uns anys  aquí a Blanquerna i ens la veu passar en hores de seminari, i he traspassat alguns punts ja que els vaig trobar molt interessants.

Power Point i animació

Llicències de programari.pptx creueta ke es mou

View more presentations or Upload your own.

Animació boleta

View more presentations or Upload your own.

Sessió 5 de GITIC CMaptools

En  la sessió 5 de GITIC en Xavi ens va explicar:

• Hiper text,  Un text més complert que un text normal. Un text  on hi ha enllaços cap a altres textos,  vaig llegint, em trobo un enllaç i tinc dos opcions clicar o seguir el text, seguir l’enllaç, em portarà a  seguir un altre text en una altra pagina. Si els enllaços em porten on altres  recursos informatius es dirà hipermèdia.
• Multimèdia, doncs  ens permet tenir conjuntament  en un mateix suport a pc, diversos documents  i /o mitjans, si tenim un text en forma de multimèdia parlarem de hipermèdia.

Vam utilitzar un programa informàtic anomenat diu CMaptools, que consta de muntar mapes conceptuals per poder expressar gràficament les relacions amb diferents objectes, idees , conceptes...mètodes per a treballar l'ajut del pensament.

Practicàvem amb el programa per parelles, creant un mapa conceptual sobre un tema lliure,vaig anar amb la Judit Terradellas i vam decidir fer-lo sobre les tribus urbanes.

Qui ets tu?

A la classe de COED l'Imma ens va demanar que a partir d'una fotografia capturéssim una part d'algun company o companya de la classe i que aquesta mostrés les seves característiques diferencials, ja siguin físiques o psicològiques/emocionals. 

Vaig escollir a la Judit ja que  em moc amb ella per tota la facultat i tot el dia la tinc al abast. La fotografia és de la Judit també perquè és una de les persones que conec més de la classe i li tinc molta confiança,  l'aprecio molt, la veig molt bona noia ja que és molt simpàtica, amb mi a sigut molt oberta i congeniem bastant. 

Perquè la mà? Li he fet la foto a la mà mentre escribía  ja que en quest precís moment es podien apreciar totes les característiques que volia destacar.

Podem veure un gran anell negre, que ressalta bastant, la Judit és una noia d'anells, li encanten i m'he fixat que intenta dur-ne un de diferent cada dia i a conjunt  segons amb el que porti de vestir. També vull mostrar la seva actitut alegre i divertida, ja que podem veure tot de dibuixets i figuretes  al marge superior del full. Això és tot, un petit comentari del que vam estar fent a classe.

poemes objecte Joan Brossa

 L'interior a l'interior   













 Ruixat de lletres     


















En  la darrera sessió, abanç que remenéssim la web d'en Joan Brossa, amb els seus poemes objecte, vam estar escoltant i anallitzanr algunes cançons que l'Imma ens va oferir.
El gripau blau (Ara va de Bo) realment em va fer molta gràcia tornar a sentir aquesta cançó ja que de petita tenia aquest CD i sovint l'escoltava al cotxe. La següent canço, Lila, dels Wisky'ns, aquesta no la coneixía però em va agradar força, ja que era ua canço de rock que explicava la vida de la Lila, com vivia el dia a dia, sino la recordo malament.. La tercera cançó que l'Imma ens va posar va ser una del Gato Pérez, Pedro Navaja, que tampoc coneixía, i no va ser de els que més em va agradar. Definía un ambient mafiós del raval, on un "xulillo" se'n feia l'amo. Crec que escenificava bastant una escena d'una possible pel·lícula.
Com un puny, d'en Raimon, descriu l'amor, la melancolía, la separació amb una companya i després el retrobament...
I per últim, Les nits de Sant Joan, de Jaume  Sisa, on descriu la nit, un follet, el sentiment de traició, d'esperança i de tristesa.

comentari anunci seat altea XL

En aquest anunci podem veure una família de classe mitjana, una família normal, una parella amb dos fills, un nen i una nena. L'anunci comença quan el pare està acompanyant a la filla a buscar un animal de companyia, troben al "brother", un monstre que anirà creixent i creixen per la estimació que li donis, al no parar de créixer perquè no pots parar d'estimar-lo, decideixen  posar-hi remei i comprar-se un cotxe més gran encara, ja que no podien deixar el Brother a casa tot sol perquè no els hi cabia al cotxe.

El publicistes ens enfoquen molt els rostres, en primers pla, perquè podem apreciar els sentiments de cada un dels membres de la família.

Ens enfoquen també el “brother” en un pla general perquè apreciem el monstre enorme en què s'ha tornat. Els moments feliços d'en Brother i la família són alegres i amb punts de llum, en canvi en els moments tristos hi predomina la foscor i la soledat d'en Brother a l'interior de la casa.

Ens asseguren amb els intents de fracàs que ens mostren que el “brother“ no cap en el cotxe, així comprovem que el cotxe serà de ben segur bastant més gran que l'anterior.

Finalment podem veure que arriba al família tota contenta dins del nou cotxe, el Seat altea XL, bastant més gran i ample que l’anterior.

anunci golf , mola!

Google Docs

Comunicació oral escrita i digital (COED)

Al començament de l’assignatura  vam classificar del zero al nou una sèrie d’adjectius segons el valor que li poséssim cada un. Va ser bastant divertit perquè per un adjectiu que un considera molt desagradable hi ha d’altres que no el veuen gens  desagradable. Seguidament vam estar anomenant un conjunt de personatges famosos que per a nosaltres eren bons comunicadors. Van recopilar els adjectius que els hi corresponien  i que gràcies aquests nosaltres els admiràvem. Vam arribar a la conclusió a que per a ser un bon comunicador havies de tenir un requisit d’adjectius, que definien a aquests com a directes, clars, oportuns, espontanis, propers, creatius, transmissors, dialogadors, entenedors, senzills, precisos, ferms, segurs, aclaparadors, familiars,  improvisadors, entre molts d’altres.

hores de seminari amb l'Imma

La nit del diumenge, hores de pensament i meditacions, on et ve a la ment tot el que has de fer , o que hauràs de fer l'endemà al matí perquè no ho has fet en tot el cap de setmana. Tinc l'Imma al cap, ja que al seminari ens recorda les poques entrades que em fet al blog. Tirant dies enrere puc recordar que a la primera classe de seminari ens vam presentar tot dient d'on veníem,quants anys teníem i com havíem arribat fins a Blanquerna. Un dels companys va mostrar-se interessat en saber l'estat civil de cada un, i vam afegir-ho a la presentació. Cada dia de seminari gaudim d'una lectura individual, va començar l'Amanda, seguida de la Noa i en tercer lloc en Guillem. La resta de companys ens dediquem a trobar pegues a la lectura del company o a felicitar-lo. Treballem també en petits grups on hem de cercar les notícies més destacades de la setmana per a comentar-les després a classe. L'última classe de seminari que recordo vam estar parlant sobre records de l'antiga escola on anàvem a cursar la primària. Parlarem també dels carnavals, les hores al menjador, les festes de l'escola, la relació família-escola, entre molts d'altres.

audacity

audacity.wav - georgina

la foro retocada pel GIMP!

GEST. TIC

L'altre dia a la classe d'en Xavi vam  estar xerrant de la gran varietat de coses digitals que ens envolten. Entre tots buscàvem diferències entre les actuals càmeres digitals i les anteriors analògiques. També vam estar anomenant els diferents tipus de codis/ llenguatges com els Morse, el llenguatge a partir de signes, el braille entre molts d'altres. Més endavant varem estar parlant de les característiques de les fotos i de tot el que podíem fer a partir d'aquestes ja siguin revelades o en arxius jpg. Aquestes, formades per blau cian , groc i magenta i/o a partir del verd, el blau i el vermell que extrèiem el blanc, era la suma d'aquests tres recordo haver sentit dir. Després vam estar parlant de les seqüències numèriques,  i més tard varem buscar diferents tipus  d’emmagatzemar música ja sigui en mp3, wav, wma... Finalment a partir del Gimp, un programa per al retoc de fotos, varem disminuir el tampany de la foto que ens havíem anat fent prèviament i per últim li vam enviar a en Xavi.

Creixent amb les TIC

El primer ordinador que recordo haver remenat és el de casa, però és clar, estava parat! Devia tenir entre 3 i 5 anys i per cosa de l'edat el meu pare no mel deixava tocar quan estava encès. Després de tenir ja tot el teclat dominat, recordo que un dia a casa els meus avis, on el meu padrí encara estava solter i vivia amb els pares, ell em va deixar. N'estava molt de mi i em deixava fer el que volgués. Va ser allà on em van ensenyar a jugar amb l'ordinador, amb els típics jocs de matar aliens i molts d'altres. Després d'això, quan el meu pare es va adonar que no era cap perill ja van arribar els jocs a casa.

A l'escola si que hi anàvem a l'aula d'informàtica, però no puc dir que hi aprofitéssim massa el temps. Cada un feia el que volia, i era un descontrol. Quan la professora aconseguia un mínim d'ordre treballàvem una estona practicant amb el paint...Qui no ha fet els típics ossets a base de rodones de colors amb el paint?

Més endavant apreníem a partir de la xarxa fent sopes de lletres, exercici de càlcul, etc. I ja de més grans per a la pràctica de treballs, ens ajudàvem amb el Word, l'Excel...

Les hores d’informàtica a l'institut ja eren una cosa mes seria, ja que hauríem de presentar el que fèiem durant la classe, o fer un possible examen d’estadística per exemple.

Penso també que tot i que a l'escola hàgim gaudit d’aules d'informàtica, el que jo sé és a partir de les hores a casa remenant programes, navegant per Internet... Qui t'ensenya a descargar-te un programa? Jo penso que cada un de nosaltres, tot el que sabem és gràcies a nosaltres i la tafaneria.