Alexandre Jollien, TOTS SÓM ÚNICS! I TOTS SÓM ANORMALS!

Per una persona discapacitada tot és motiu de lluita, el primer deure del mestre és fer-li veure que la cultura aporta moltes coses bones, i que per això ha de tenir la necessitat de lluitar. És molt important saber motivar, que per a què la motivació neixi cal conèixer els objectius pels quals lluitem.

L'exigència, exigir el millor del que cada un té , el no conformar-se , pot ser difícil per a l'educador exigir-li a una persona discapacitada que lluita molt, que encara ha de lluitar més. Es demostra que l'esforç pot salvar una vida. Podem considerar com a perill exigir molt però també no exigir res. El mestre ha de sensibilitzar als pares positivament.

La responsabilitat per part del mestre ha de ser enorme, els mestres que més van ajudar a l'Alexandre van ser aquells que no li mostraven cap distància terapèutica entre ells,(mestre,alumne).

Alexandre entenia que per vèncer la dificultat en l’aprenentatge havia de motivar-se per a seguir lluitant i comprendre per a QUÈ hem de seguir fen-ho. Cada un havia de trobar un mètode adequat a la seva dificultat d'aprenentatge.

Per a poder integrar-se amb la resta el seu desenvolupament havia de requerir molts esforços, i sovint demanar ajuda, perquè encara que veiéssim que pot sortir-se’n per si sol, l’hauríem d'ajudar, però aquesta demanda no ha de ser unilateral sinó que si demanes has de poder oferir, encara que sigui immaterialment, a partir d'un bon humor, una mostra d'amistat, a partir de reflexions... així s'intenta canviar la mirada de pietat.

Alexandre ens deia que cal sensibilitzar, que hi ha moltes formes de comunicació, i sense dialogar. Donem per entès que tothom és igual i que quan algú s'escapa d'aquesta normalitat , el gest és reprimit.

L'alumne és un mestre per a l'educador,  amb l'observació es podem aportar moltes coses per a un mestre. L'educació / l'ensenyament és unilateral, per els dos costats, aquesta dualitat enriqueix a la persona amb discapacitat. 

"El sofriment  patit pels educadors ha estat bo per mi , ma obert l'esperit i he sigut millor observador" Paraules d'Alexandre Jollien, entre d’altres.

Com guanya la confiança?

Si la gent el considerar desgraciat, arriba a un punt en que un s’ho creu.  Els seus amics, els que li van mostrar el valor d'ésser humà, i amb l'ajuda també dels professors que li van valoritzar el progrés, mica en mica va anar agafant confiança.  Però ells es veuen en un continu fracàs, tenen la possibilitat de sortir-se'n però pensen que darrere d'aquest, hi haurà un altre de fracàs i és aquí on l'educador els ajuda donant-los valor i esperança i fent-los veure que el progrés  és possible.

He fet un resum de la conferència d'Alexandre Jollien , l'autor de L'elogi de la feblesa, que va venir fa uns anys  aquí a Blanquerna i ens la veu passar en hores de seminari, i he traspassat alguns punts ja que els vaig trobar molt interessants.